“Llavors, així, de cop,
potser sabrem que l’horitzó
era el punt de partida.”

                                             (Mireia Calafell)

​

​

Horitzons

Ben mirat,
resulta estrany aquest títol.
Per més que em miro aquestes peces no hi veig horitzons per enlloc.

Hi ha pells esquerpes, teixides
i sargides amb plecs i costures.
També hi ha un blau serè interior.
I un esforç.
I una carena plena de racons
i camins per vorejar-la.
I un lloc, o potser dos o més, que conviden a seure-hi. I des d'allà, ara sí, contemplar cadascú els seus horitzons.

Només així quedaran acabades aquestes peces.

El Vendrell, maig de 2013