“Llavors, així, de cop,
potser sabrem que l’horitzó
era el punt de partida.”

                                             (Mireia Calafell)

Horitzons


Ben mirat,
resulta estrany aquest títol.
Per més que em miro aquestes peces no hi veig horitzons per enlloc.


Hi ha pells esquerpes, teixides
i sargides amb plecs i costures.
També hi ha un blau serè interior.
I un esforç.
I una carena plena de racons
i camins per vorejar-la.
I un lloc, o potser dos o més, que conviden a seure-hi. I des d'allà, ara sí, contemplar cadascú els seus horitzons.

Només així quedaran acabades aquestes peces.

El Vendrell, maig de 2013